Malalties contagioses i indigenes

El següent fragment ha estat adaptat de la novela “L’origen perdut”, de Matilde Asensi, on els protagonistes troben a la selva amazònica una població descendent d’antics indígenes inques, que havien fugit dels conqueridors espanyols i les malalties que contagiaven feia més de 400 anys:

(INDÍGENA): -No us apropeu. Ens podeu contagiar el xarampió, la verola, la grip i les altres malalties espanyoles.

(PROTAGONISTA): -Però si esteu immunitzats! Els vostres avantpassats que van sobreviure van produir anticossos contra totes aquelles malalties i, per tant, vosaltres, els seus descendents, també els heu heretat. No us podem contagiar res.

1.- El protagonista parla d’anticossos. Expliqueu què són els anticossos, quins són els efectes que produeixen i quines cèl·lules els fabriquen.

2.- En el diàleg hi ha un error conceptual important. Expliqueu on està l’error.

3.- S’ha comprovat que les malalties infeccioses provoquen una mortalitat menor a les poblacions que han estat exposades a l’agent infecciós que les provoquen. Per exemple a Europa, lloc on feia segles que es patia la malaltia, al segle XVI la verola matava un 25% dels que la contreien. En canvi, quan els indígenes americans van entrar en contacte amb la verola per primera vegada, la mortalitat va arribar al 90% dels contagiats. Expliqueu per quin mecanisme s’adquireix aquesta resistència.

Nou virus de la grip humana

L’any 2009, un nou virus del tipus H1N1 es va propagar entre els humans i va causar una infecció respiratòria anomenada grip A. Aquest virus posseeix gens del virus de la grip humana estacional (grip B), del virus de la grip aviària i de virus porcins.

1. Hi ha hagut persones infectades per aquest virus que han tingut grip A. Quin tipus de resposta immunitària, primària o secundària, han desenvolupat les persones que han tingut grip A? Justifiqueu la resposta.

Transplantament de braços i immunosupressió

L’estiu del 2008, especialistes de la clínica de la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya) van portar a terme amb èxit el primer trasplantament de braços del món. Un equip de quaranta especialistes va aconseguir trasplantar els dos braços d'un donant a un agricultor de cinquanta-quatre anys que havia perdut aquestes extremitats durant un accident laboral feia sis anys. Tot i que la operació va ser un èxit, el pacient haurà de prendre immunosupressors durant tota la seva vida perquè no rebutgi el transplantament. Un dels immunosupressors més emprats en els trasplantaments d’òrgans és la ciclosporina A, una substància que bloqueja la divisió dels limfòcits T col·laboradors i impedeix la formació de anticossos.

1) Expliqueu que són i quina funció fan els limfòcits T col·laboradors i els anticossos en la resposta immunitària.

2) Responeu a les qüestions següents, relatives al tractament amb immunosupressors:

a) Quins problemes de salut relacionats amb la defensa de l’organisme podria tenir una persona que prengui ciclosporina A? Justifiqueu la resposta.

b) Si el donant hagués estat un germà bessó univitel·lí (monozigòtic), hauria calgut que el receptor prengués immunosupressors?  Justifiqueu la resposta.


c) De cara al futur quines posibilitats hi ha de fer trasplantaments d'organs que no generen cap tipus de rebuig. ¿Sabries explicar-ho?

Els macròfags i els fumadors

El text d’aquesta notícia explica la conclusió d’una recerca sobre les infeccions respiratòries en persones fumadores: «El tabac disminueix l’activitat netejadora dels macròfags dels alvèols pulmonars».

1. Els macròfags, el tipus de cèl·lules del sistema immunitari de què parla la notícia, intervenen en la resposta immunitària inespecífica i en la resposta immunitària específica. Completeu la taula següent indicant les funcions dels macròfags en els dos tipus de resposta immunitària: [1 punt]

Funció dels macròfags en la resposta immunitària inespecífica.
Funció dels macròfags en la resposta immunitària específica.

2. En la resposta immunitària específica, a part dels macròfags, també hi intervenen
altres cèl·lules del sistema immunitari. Escriviu el nom de tres d’aquestes cèl·lules i
expliqueu-ne la funció de cadascuna en la resposta immunitària.

Nom de la cèl·lula	Funció en la resposta immunitària

Immunología. Temari 2º Batxillerat

Per si no donem tot, tot el temari de inmunologia. Anire marcant amb negreta les parts que ja hem vist a classe, tot i que poden existir alguns punts que no s'han explicat del tot.

1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del sistema inmunitari. Nivells d'organització al sistema immunitari: òrgans, teixits, cèl·lules i molècules. Antigens i anticosos, el reconeixement del propi cos.

2. Cèl·lules del sistema immunològic. Monocits. Granulocits. Macròfags. Limfòcits B, T, NK. Especialització i maduració dels limfòcits.


2B. Molècules del sistema immunitari. Antigens. Anticossos. Complex Major de histocompatibilitat. Factors

3. Mecanismes de defensa específica: resposta cel·lular i resposta humoral. Esquemes generals d'actuació. Exemples d'actuació contra infeccions bacterianes, víriques, altres paràsits i cèl·lules cancerigenes.

4. Vacunes i altes mecanismes d'actuació. Immunització pasiva. Immunització activa. Immunoterapia amb cèl·lules mare i terapia gènica.

5. Transtorns i malalties immunitaries. Rebuig al trasplantament. Al·lergies. Leucemia. Immunodeficiencia innata i adquirida. Immunodepressió, malalties immunes.

Examen de genètica i evolució

M'han dit alguns alumnes que volen atrassar l'examen de genètica i evolució, pero la data segueix en peu i el divendres farem la prova. Mireu vos els problemes de genética que us va passar Dolors i feu exercicis. Tot l'examen són casos práctics i problemes, no heu de memoritzar teoría, sino saberla aplicar. Demá parlem tranquilament i repassarem a classe.

PER DEMÀ DIJOUS: si teniu exercicis de genètica o de evolució que no sabeu resoldre els fem a classe, també els dubtes que surtin sobre la matèria.

Els humans i els elfs són especies diferents?

L’obra de J.R.R. Tolkien, El senyor dels anells, ofereix una bona oportunitat per demostrar els teus coneixements de biologia. Tolkien presenta un seguit de personatges que enquadra en “races”: orcs, elfs, humans, nans, hobbits, ...

1. Quina circumstància s’hauria de donar per considerar que un elf i una humana fossin d’espècies diferents? Justifiqueu la vostra resposta.

2. Considerem que un grup d’humans es desplaça a les cavernes dels nans, on el individus baixets i forçuts són els més ben adaptats al medi. Si els individus de la població d’humans es reprodueixen entre ells després de moltes generacions, acabarien tenint descendents amb aquestes característiques pròpies dels nans? Raoneu la resposta.

Especiació, elefants nans i l'homo floreiensis

L'any 2004 es van descobrir a l'illa de Flores unes restes de fòssils humans atribuïts a una nova espècie d'homínid, l'Homo floresiensis, amb una antiguitat d'uns 18.000 anys. Media poc menys d'un metre i tenia el cervell semblant al dels humans actuals, però més petit. Al 2005 es van trobar restes de 9 individus més, amb iguals característiques.

1) Se sap que l'Homo floresiensis va coexistir amb l'Homo sapiens (del que també s'han trobat moltes restes a l'illa de Flores). Malgrat les moltes excavacions, els científics no esperen trobar fòssils de possibles encreuaments entre aquests dos tipus d’homínids. Expliqueu en què es fonamenta aquesta hipòtesi

2) H. floresiensis convivia amb altres animals, com ara una espècie d'elefant nan que habitava en aquell temps l'illa. Tenir una “mida petita” és una característica comuna d’algunes espècies que viuen en illes. Es tracta d'una adaptació a un medi on no hi ha depredadors i els recursos són limitats. Justifiqueu aquesta característica des del punt de vista evolutiu.

3) En dos continents diferents han evolucionat a partir d’un mateix antecessor, l’elefant africà (1) i l’elefant asiàtic (2). Com es poden haver originat dues espècies a partir d’un avantpassat comú?

Arbre evolutiu de lleons, tigres i panteres

1) Observeu l’arbre evolutiu i responeu a les preguntes següents:

a) Quant de temps fa que va viure el darrer avantpassat comú de lleons i tigres? Justifiqueu la resposta.
b) Quina espècie és la més propera evolutivament al tigre? Justifiqueu la resposta.


2) La dentició dels felins està molt ben adaptada a l’alimentació carnívora. No obstant això,
els felins són descendents de mamífers insectívors, amb una dentició diferent. Expliqueu
el mecanisme evolutiu pel qual els felins han arribat a tenir la dentició actual.

3) Suposeu que intentem encreuar un lleopard femella amb un tigre mascle. Basant-vos
en el concepte biològic d’espècie, expliqueu si esperaríem obtenir descendents. Justifiqueu la resposta.

Sargantanes de les illes Balears

Podarcis lilfordi
Fotgrafía per  Orchi (Wikipedia)
Licencia CC-BY-SA 3.0

Fa uns 6 milions d’anys les illes Balears estaven unides a la Península Ibèrica. La sargantana Podarcis muralis habitava tot aquest territori fins que, degut a la separació de les illes, grups d’aquesta sargantana van quedar aïllats del continent i entre ells mateixos. Actualment podem trobar a cada illa una espècie diferent del gènere Podarcis: Podarcis lilfordi a Mallorca, Podarcis pityuesensis a Formentera, etc.

1) Tenint en compte el concepte biològic d’espècie, Com es podria demostrar que dues poblacions de sargantanes, que es troben cadascuna a un illot, són de diferent espècie?

2) Es aplicable aquest tipus de prova a totes les espécies, si creus que sí, explica-ho, si creus que no, explica quines excepcions hi ha.

3) Utilitzeu els conceptes següents (mutació, selecció natural i variabilitat intraespecífica) per justificar, d’acord amb les idees científiques actuals, la situació descrita a l’enunciat.

Experiment de selecció artificial amb llavors

Un alumne de batxillerat, en el seu treball de recerca, ha plantejat la següent pregunta:
¿A partir d’un mateix grup de llavors inicial i després de diverses generacions, és possible obtenir plantes capaces de germinar en condicions d’escassetat d’aigua i plantes capaces de germinar en condicions d’abundància d’aigua? En presentar aquesta pregunta als companys i companyes de la classe hi ha hagut diverses opinions i controvèrsies. Transcrivim un fragment d’una de les discussions:

A. És evident que sí es pot obtenir. Els organismes canvien segons les circumstàncies que els toca viure: o s’adapten o moren. Segur que algunes plantes es fan capaces de germinar en aquestes condicions.

B. Entre les llavors del grup inicial hi deu haver variabilitat genètica per a les condicions de germinació. Segons quines siguin les condicions ambientals, s’afavoriran diferents fenotips.

1.-Argumenteu la vostra posició en relació a cadascuna de les opinions (A i B) presents al fragment de la discussió.

2.- Feu un disseny d’un procés d’experimentació per tal d’intentar conèixer si la germinació de les llavors depèn de la humitat del sòl. En el disseny cal que assenyaleu quines seran les variables dependent i independent, així com el control de l’experiment.

NOTA: Disposes de múltiples terraris que contenen suficients testos amb el substrat necessari per a la germinació. A més a més els terraris tens dispositius per regular les condicions ambientals. També tens un nombre abundant de llavors.

El mosquit tigre a Catalunya

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari de les selves del sud-est asiàtic. Ous i larves d’aquesta espècie han arribat accidentalment a diferents parts del món. L’insecte és actiu de dia, i les femelles provoquen molèsties per l’elevat nombre de picades que fan, les quals els permeten aconseguir l’aliment necessari per al desenvolupament dels ous. Durant l’exposició del treball de recerca titulat Arribada a Catalunya del mosquit tigre, fet per una estudiant d’un institut del Vallès, un professor del tribunal va plantejar aquesta pregunta:

1- «Existeix la possibilitat que les femelles del mosquit tigre es reprodueixin amb mascles de l’espècie del mosquit picador; Culex pipiens, que viu habitualment a Catalunya?» Doneu una explicació científica a aquesta qüestió.

2- Si la població de mosquits arribada a Catalunya es petita quin fenomen es podría donar en aquesta nova colonia, separada a milers de quilómetres dels seus "progenitors".

3- ¿Qué creus que pot passar amb el mosquit tigre si hi ha un hivern fred i sec a Catalunya?

Titktaalik roseae y les extremitats dels fóssils

Fòssil de Tiktaalik roseae.
Fotografía de Petter Bøckman 
con licencia CC-BY-SA 3.0

El Tiktaalik roseae és una espècie fòssil de peix que va viure fa 375 milions d’anys. Com es pot veure en la imatge, pot representar la peça que faltava en el registre fòssil per a documentar l’aparició dels primers vertebrats terrestres. El Tiktaalik roseae tenia el cap i el coll de tetràpode, i les seves aletes pectorals semblaven externament les d’un peix, però posseïen ossos articulats, com els dels tetràpodes, que li permetien reptar fora de l’aigua.

1) Responeu a les qüestions següents:

a) Centrant-vos en l’exemple de les extremitats d’aquests organismes, expliqueu per què els fòssils són una prova de l’evolució. [0,5 punts]

b) Des del punt de vista dels diferents grups de vertebrats i de la història de la vida a la Terra, quin significat evolutiu té la descoberta del Tiktaalik roseae? [0,5 punts]

2) [1 punt] Expliqueu el mecanisme evolutiu a través del qual es va produir la transformació de les aletes en extremitats articulades que permetien als vertebrats sortir de l’aigua.

Expliqueu exemples d'evolució i adaptació natural

A la dreta, el anvers de una fulla de
Quercus ilex subsp. ilex,
amb el color blanquinos dels pels.

Un dels tipus de preguntes que poden sortir als examens es que expliqueu per qué un al·lel es troba més present en una població que en un altra. Aquí teniu tres preguntes d'aquest tipus.

1) Explica raonadament, i en termes evolutius vigents (neodarwinistes), per què al nord d’Europa hi ha més persones albines que a l’Àfrica.

2) Explica raonadament, per què a Europa y Nortamérica es troba una major tasa de bacteries resitents a la penicilina que a la China.

3) Explica raonadament, i en termes evolutius vigents, per què la varietat de Quercus ilex subsp. ilex adaptada a zones hunides y costeres presenta en l'anvers de la seva fulla menys pilositat, mentres que la varietat Quercus ilex subsp. rotundifolia que és una varietat contintental que es troba a l'interior de la península Ibérica és de menor tamany y té major qüantitat de pels blancs en l'anvers de la fulla, una estructura que evitar la pérduda d'aigua en els estromes.

Aquí teniu també un article sobre el que significa la convergencia evolutiva amb exemples de la notra flora, i en català.
http://ichn.iec.cat/bages/hemeroteca/2010-11.pdf

Evolució humana

Aquí teniu una activitat "interactiva" sobre evolució humana, no sortirá aquesta part del temari a l'examen, pero teniu l' exercici per practicar per a les PAAU. Afegiré altres exercicis d'aquesta part, com a referéncia a l'hora d'estudiar.

http://www.curtisbiologia.com/node/560

Ceguesa dels talps

Llegiu el text següent, que correspon a una de les obres de Charles Darwin:

Pels fets als que m'he referit en el primer capítol, crec que no hi ha dubte que l'ús en els nostres animals domèstics enforteix i augmenta certes parts i el desús les disminueix, i que aquestes modificacions s'hereten. (...) A l'Amèrica del Sud, un rosegador excavador, el tuco-tuco o Ctenomys, mostra hàbits més subterranis que el talp; em va assegurà un espanyol n'havia caçat amb freqüència, que molt sovint eren cecs. Un que vaig conservar viu, certament ho era. La causa, com va demostrar la dissecció, havia estat la inflamació de la membrana nictitant. Com la inflamació freqüent dels ulls ha de ser perjudicial per a qualsevol animal i com que els ulls no son, certament, indispensables per als animals amb hàbits subterranis, una reducció de la mida dels ulls, juntament amb l'adhesió de les parpelles i la pell sobre aquests, podria en aquest cas constituir un avantatge. I, si fos així, la selecció natural constantment contribuiria als efectes del desús.

a) Creieu que alguns dels postulats del text són propis del lamarquisme? Expliqueu-ho. (1 punt)

b) Com explicaria avui en dia el neodarwinisme la ceguesa del Ctenomys? (1 punt)

c) Comenteu altres dos casos on quedi reflectida l'actuació de la selecció natural. (1 punt)

Embrions i evidencies de l'evolució

Hi ha diverses evidències que posen de manifest l'evolució de les espècies.

a) Els dibuixos següents mostren diverses fases del desenvolupament embrionari en diferents vertebrats. Expliqueu, utilitzant com a base els dibuixos, en quin sentit es poden utilitzar les característiques dels embrions per explicar el grau de parentesc evolutiu de les diferents espècies de vertebrats. (1 punt)

b) Els fòssils són restes d'organismes d'altres temps que, per causes naturals, s'han preservat en les roques sedimentàries de l'escorça terrestre. En sentit una mica més ampli és pot entendre que un fòssil és una evidència de l'existència d'un organisme que va viure en el passat. Des del punt de vista evolutiu, quina és la informació que ens proporcionen els fòssils ? (1 punt)

c) Hi ha evidències o proves de l'evolució de caràcter bioquímic. Expliqueu-les. (1 punt)

L'evolució de les extremitats anteriors

Observeu els següents dibuixos. Corresponen a les extremitats anteriors de 4 vertebrats que tenen formes de vida diferents (humà, cavall, balena i au). En l'extremitat humana s'han assenyalat els ossos que la componen.

a) Relacioneu els ossos numerats de cada animal amb el nom correponent a l’ésser humà. (1 punt)

b) Cóm s'anomenen els òrgans o estructures del cos que, com les extremitats dels vertebrats, tot i exercir funcions diferents tenen un origen i una estructura comuns? Esmenteu algun exemple. (1 punt)

c) La configuració dels ossos del braç i de la mà és molt semblant en els exemples mostrats, tot i que cada membre exerceix funcions diferents. Creieu que això és una prova del seu parentesc evolutiu? Justifiqueu-ho. Expliqueu què son els òrgans anàlegs. (1 punt)

Especiació: origen d'un tetraploide

Una activitat on es veuen les fases de la formació de una especie tetraploide a través de un procés de poliploidia.
http://www.curtisbiologia.com/node/1165

Genética de poblacions: efecte fundador

Un exercici senzill sobre l'efecte fundador, es a dir quan una petita població colonitza un hábitat en el que l'especie no estava abans.

http://www.curtisbiologia.com/node/1161

Cladogrames: els arbres de la vida

Un exercici online senzill sobre els cladogrames que completa el que hem explicat avui a classe.

http://www.curtisbiologia.com/node/1169

Freqüencies de genotips segons la llei de Hardy-Weinberg

Exercici interactiru senzill sobre la llei de Hardy-Weinberg.

http://www.curtisbiologia.com/node/1157

El pel roig i el neodarwinisme

Tolerancia a la lactosa

Exercici: Proves evolutives i momies

En unes excavacions arqueològiques d'Egipte s'estudia la genealogia dels Faraons a través del ADN de les momies.

a) Les proves del ADN pertañen a les proves evolutives de bioquímiques. ¿Quines biomolécules es poden investigar amb aquest tipus de proves i quines no? ¿Quin avantatge té fer l'analisis del ADN respecte el de les altres molécules en el cas dels Faraons? Explica-ho.

Exercici: Evolució de les aus

Exercici: Especiació en Pseudacris nigrita

"Els mascles i les femelles de la granota Pseudacris nigrita s'atreuen entre ells amb un cant molt característic. Una nit vam anar a buscar la zona en la que es pensava que la subespècie del nord (Pseudacris nigrita triseriata) es trobava i es creuava amb la subespècie del sud (Pseudacris nigrita nigrita), ja que les dues tenen un cant força diferent. Poc abans de sortir el sol, vam arribar a la zona fronterera, on es troba el límit entre les dues suposades subespècies, on la qual resultà molt abrupta, accidentada i seca..."

1. Estudis posteriors van concloure que aquests dos tipus de granotes són en realitat especies diferents, renombrades com a Pseudacris nigrita i Pseudacris triseratia. Explica el significat biològic d’aquest fer.

2. Enumera dos possibles mecanismes d’aillament entre les dues especies i expliqueu-los.

(PAAU 2003)

Aillament genétic i especiació a Mallorca

NOTA: La part final del vídeo no té que res a veure amb el tema de evolució, sols ens interessa la part que parla sobre l'aillament genétic en animals i en humans.

1. Explica per què les cabres i les sardines tenen els ulls als costats d'acord amb el neodarwinisme.

2. Quin tipus d'especiació té el Rosmarinus balearica? Explica per què a les Illes Baleares, o a les Illes Canàries existeixen molts més endemismes que a altres zones de la Península Ibérica.

3. S'explica al vídeo que l’al•lel de la heterocromatosis està dins d'un equilibri a la població humana, per quin motiu en els "juetes" tenim una major proporció d'aquesta malaltia? En aquesta població no podem aplicar la Llei de Hardey-Weinberg, quin es el motiu?

Especiació i fases

En un procés d'especiació es donen les següents fases.

1- Població original.
2- Separació física, temporal o funcional, però les des poblacions s'assemblen molt..
3- Divergència evolutiva. Les dues especies cada cop son més diferents entre si. Els individus són de la mateixa espècie perquè en potencia poden reproduir-se.
4- Es crea una barrera a la reproducció, s'arriben a dues especies diferents, que inclús si estan en contacte no poden reproduir-se.

Tipus d'especiació

Especiació Alopàtrica. Tenim una separació de 2 poblacions, que estàn en diferents habitats i hi ha una barrera física que els impedeix l'intercanvi genètic.



Especiació Simpàtrica. Les dues especues comparteixen el mateix espai, pero es diferencien pero ocupar ninxols diferents, i segueixen diferenciant-se fins que apareix una barrera reproductiva. Es pot donar per una selecció disruptiva, junt amb un aparellament amb selecció.

Genética de poblacions: Llei de Hardy-Weinberg

El vídeo és un exemple pràctic de la llei de Hardy-Weinberg. Una llei estadística que explica la relació entre las frequencias alélicas y génotípiques. S'aplica quan la població és estable i no hi ha procesos que afectin a la variabilidad genética. L'exemple és per un únic gen amb 2 al·lels, R i r, que expresa el color de la pell de les vaques, donant lloc a la herencia codomiant diferent per a RR, Rr i rr.



Exercici avançat de la Llei de Hardy-Weinberg. (no te que veure directament amb el vídeo).

1. Desenvolupa la llei de Hardy-Weinberg per a un gen amb quatre al·lels possibles, A, B, C i d, per al color de la pell d'uns conills. Els tres al·lels A, B i C són codomiants per als colors negre, marró y gris, i el al·lel d és recessiu per a l'albinisme.

2. Si sabem la probabilitat de A es un 40%, la de B un 20%, la de C un 10% i la de d, un 30%, i la població està dins de l'equilibri de Hardy-Weinberg, calcula les seguents probabilitats dins de la població.
* Tenir un fenotip albí.
* Tenir un genotip AB.
* Tenir un genotio CC
* Tenir un fenotip negre.

Genética de poblacions

A partir de les Lleis de Mendel es va poder explicar la propagació de la herència, però la genètica clàssica estudiava els gens tenint en compte els individus. ¿Però que passa quan tenim una població de 3 milions de papallones d'una espècie? Per tal de unir les teories de la evolució de les especies amb la genètica de forma mes completa calia una nova disciplina.

La genètica de poblacions és l'estudi de la distribució i canvis de la freqüència dels al•lels de un o mes gens en una població d'essers vius, i es basa en part en lleis estadístiques. El primer repte d'aquesta nova branca de la ciència va ser explicar com un grup de al•lels pot ser estable en el temps sense que cap d'ells desaparegui: la Llei de Hardy-Weinberg. Però la genètica de poblacions també estudia els canvis que poden ocórrer en una població, e inclús l'aparició de noves poblacions, que en un cas extrem poden arribar a formar noves especies.



Dins de la genètica de poblacions en aquest curs s'estudia.

* Llei de Hardy-Weinberg. Es a dir poblacions en equilibri on la variabilitat i la freqüència dels al•lels es estable.
* Motors de l'evolució. Factors que mouen una població fora de l'equilibri, i fan que no es compleixi la llei de Hardy-Weinberg.
* Variabilitat. Factors que creen i mantenen la variabilitat.
* Especiació. Què és una espècie, com apareix i com es manté l’aïllament reproductiu. (aquest apartat és tan ampli, que li dediquem un apartat per ell).

Teories de l'evolució: Les idees de Darwin

Charles Darwin va presentar en el seu llibre L'origen de les espècies per selecció natural ( 1859 ) les següents idees, tot i que algunes no eren inèdites, sinó inspirades en altres autors.
1. Un elevat potencial de reproducció.
2- La variabilitat interespecífica.
3- La lluita per l’existència.

1. Explica aquestes tres idees i relaciona-les amb els paràgrafs A, B i C del següent text.

(A) S'ha observat que hi ha bacteris resistents a antibiòtics com l'estreptomicina. No és un fet freqüent ja que en un cultiu amb 2.000 milions de bacteris, esperaríem que hi hagués 20 bacteris resistents a l'estreptomicina.
(B) Si s'afegeixen unes gotes d'aquest antibiòtic a un cultiu de bacteris, es destrueixen tots els microorganismes, excepte els resistents.
(C) Aquests bacteris supervivents començaran a reproduir-se immediatament, i en unes hores, n’obtindrem 2.0000 milions, però ara tots resistents a l'estreptomicina.

2. Sens dubte la idea més potent de l'obra de Darwin va ser la de la selecció natural. Explica aquest concepte a partir de la situació descrita al text anterior.

3. Quins punts no era capaç d'explicar Darwin que van ser incorporats posteriorment a la teoria del neodarwinisme?

Proves evolutives 2: primats

Aquest vídeo ens explica com tots els primats están relacionats entre els, i la proximitat que existeix entre uns altres. ¿Quines proves evolutives utilitza per tal de realitzar aquesta classificació?

Proves evolutives 1: els cetacis

Aquest vídeo que explica alguns aspectes de la evolució dels cetacis. ¿Quins tipus de proves de l'evolució apareixen al vídeo?, explica-ho.

Teories de la evolució. Darwinisme i neodarwinisme

Vídeo que refresca la teoría del Darwin i les aportacions posteriors a partir del descobriment de la genética.

Teories de la evolució: selecció artificial i neodarwinisme

Vídeo que explica la selección artificial i natural, d'acord amb la visió del neodarwinisme.

Teories de la evolució: Lamarckisme vs Neodarwinisme

Aquest és un exercici de les Proves d'Acces a la Universitat (PAU, antigament selectivitat). Tracta de la refutació de les idees de Lamark desde el punt de vista del neodarwinisme.

Evolució 2n Batxillerat: temarí

Lamarck

Dins del tema de evolució us heu de centrar al següents punts.

1. Teories de la evolució: neodarwinisme. Exemplificació del procés evolutiu, i aplicació a casos concrets, como ara l'aplicació de antibiotics o la selecció artificial. Comparació del neodarwinisme amb altres teories, refutació de les idees contraries al neodarwinisme de forma raonada.

2. Les proves de la evolució. Exemplificacíó dels diferents tipus de proves evolutives: paleontològiques, biogeogràfiques, etològiques, anatòmiques, embriològiques i bioquímiques. Reconeixement dels tipus de prova evoluitva y resolució de problemes senzills a partir d'aquestes proves.

3. Genética de poblacions. Frequencies geniques i frequencies genotípiques. Llei de Hardly-Weinberg i condiciones per a ser aplicada. Realització de problemes numérics. Casos en els que no es compleix: flux génic, deriva génica (efecte fundador i colls de botella), selecció natural i reproducció selectiva.

4. Especiació. Concepte d'especie i factors influients. Cladogrames, cladogènesis e hibridació. Tipus d'especiació: alopàtrica, parapàtrica y simpàtrica. Barreres a la hibridadió i aillament reproductiu.

Hi ha altres punts que no tindrem temps de tractar a classe amb profunditat.
          5. Les adaptacions i la selecció natural
          6.  La evolució humana.