Virus del papiloma i antigens virics

El setembre del 2008 es va iniciar a Catalunya la vacunació de les noies d’onze i dotze anys per a prevenir la infecció pels tipus més freqüents del virus del papil•loma humà (VPH), el qual és la causa principal del càncer de cèrvix. La composició dels principis actius d’aquesta vacuna és la següent: Proteïna L1 del VPH tipus 6, 20 mg. Proteïna L1 del VPH tipus 11, 40 mg. Proteïna L1 del VPH tipus 16, 40 mg. Proteïna L1 del VPH tipus 18, 20 mg. a) Des del punt de vista immunològic, quina funció duen a terme les diferents proteïnes L1 contingudes en la vacuna? Per què cal posar proteïnes dels diferents tipus del VPH?

Caragol poma i la meningitis virica

El caragol poma es una plaga a les terres del Delta del Ebre, un altre efecte negatiu del cargol poma és la possibilitat que transmeti la meningitis vírica a les persones. a) Si una persona contrau la meningitis vírica, un tractament amb antibiòtics li servirà per a eliminar el virus? Justifiqueu la resposta.

VIH i la transcriptasa inversa

El VIH (virus de la immunodeficiència humana), causant de la sida, va ser aïllat per primera vegada el 1983 per l’equip de Luc Montagnier a l’Institut Pasteur de París. En un text de divulgació sobre el VIH podem llegir la informació següent: Aquest virus és format per una càpside, a dins la qual es troba ARN i diversos enzims específics, entre els quals hi ha la transcriptasa inversa.

a) Que diferencies hi ha entre el ARN de una cèl·lula humana i el d'un virus?
b) Quines són les vies metabòliques del virus del VIH abans de infectar una cèl·lula?
c) Expliqueu quina és la funció de la transcriptasa inversa. Es podria reproduir el VIH sense l’acció d’aquest enzim? Justifiqueu la resposta.

Diferencies entre virus i bacteris

Existeixen nombroses diferencies entre virus i bacterís.

0. Els bacteris són organismes vius que formen una de les tres divisiones vitals actuals (la segon són els arqueobacteris i la tercera tots els organismes eucariotes: regne animal, vegetal, fongs i els diversos grups del "regne" protoctist)

1. Els virus no són cél·lules i els bacteris sí.
* L'estructura dels bacteris inclou membrana cel·lular, citoplasma i organuls com els ribosomes. També disposen de una pared cel·luar bacteriana.
* L'estructura dels virus no inclou membrana cel·lular, citoplasma ni ribosomes. Si inclouen material genètica i una cápsida bacteriana formada per proteines.

2. El material genétic es diferent en virus i bacteris. Als bacteris és sempre ADN i en virus també pot ser ARN.

3. Els virus són més petits que els bacteris.

4. No tenen les 3 funcions vitals, sols reproducció i relació. Els bacteris poden reproduir-se per si mateixos, mentres que els virus necessiten infectar una cèl·lula per fer-ho.

5. Els virus no tenen metabolisme, els bacteris tenen metabolisme.

6. Els bacteris viuen en diferents ecosistemes i estableixen diferents relacions amb els éssers vius que allí es troben, incloent relacions de simbiosis, parasitisme o mutualisme. Alguns d'ells són elements claus en els cicles bioquímics del planeta, como per exemple la fixació del nitrogen atmosféric. En canvi els Virus són paràsits intracel•lulars obligats.

Fagoteràpia: virus paràsits de bacteris

L’any 2008, una alumna de batxillerat va fer el seu treball de recerca sobre la fagoteràpia. La finalitat d’aquesta tècnica és eliminar o inactivar els bacteris que provoquen infeccions en animals mitjançant l’administració de bacteriòfags (virus que infecten bacteris). Quan ho va explicar a casa seva, el seu pare li va plantejar la pregunta següent: «Virus i bacteris? Tot això són microorganismes. No són el mateix?»

a) Esmenteu quatre diferències entre els virus i els bacteris.
b) Dibuixa l'estructura d'un bacteriofag.
c) Explica com es replica un bacteriofag.

Receptors de reconeixement de patrons PRR

Tot i que les cèl•lules fagocitaries no formen part del sistema immunitari adaptatiu, tenen capacitat per a reconèixer alguns agents infecciosos al detectar algunes substàncies, com por exemple els sucres de la paret bacteriana. Aquestes molècules son proteïnes de membrana que s'anomenen receptors de reconeixement de patrons (PRR, de l'anglès `pattern recognition receptor) y els serveixen per identificar molècules associades a patògens microbians. Un cop detectat el bacteri el fagociten.

 Existeixen dos tipus de PRR, els que estan vinculats amb la fagocitosis, s'anomenen PRR d’endocitosi perquè permeten el reconeixement i determinen quan la cèl•lula immunitària rodejarà un cos per tal d’ingerir-lo.

Alguns exemples són:
* Els receptors de manosa dels macròfags.
* Els receptors de glicà presents a tots els fagòcits.
* Els receptors scavenger, que reconeixen lligands carregats, es troben als fagòcits i s'encarreguen de retirar les cèl•lules apoptòtiques.

Macròfags.

Els macròfags són les cèl•lules mes grans del cos humà amb capacitat de fagocitosi i són cèl•lules molt importants en la lluita innata, no selectiva. Que sigui inespecífica no vol dir que els macròfags no puguin detectar els bacteris, a les seves membranes tenen proteïnes que els permeten diferenciar els patògens mes freqüents per tal d'ingerir-los. Poden ingerir més de 100 patògens abans de morir. També s'encarreguen d'eliminar cèl•lules mortes i altres restes amb la fagocitosis, però aquesta no es la única funció dels macròfags. Aquestes cèl•lules alliberen substancies químiques anomenades citocines que actuen com a missatgers avisant a altres cèl•lules del sistema immunitari de la infecció.

Granulocits. Leucocits polinucleats.

Els granulocits ( o leucocits polinucleats) són leucocits que tenen granuls en el citoplasma i un nucli irregular. Aquests granauls tenen enzims, no específics, i molécules missatgeres. Són cèl·lules que formen part de la resposta immune no específica, la innata.

* Granulocits neutrofils.
La funció principal dels neutròfils és la fagocitosi i estan en primera línia davant de la invasió de bacteris.







* Granulocits eosinofils.
Els seus granuls son àcids i es veuen rosats al microscópi, un cop es realitza la tinció.
- La funció principal es la defensa inespecífica contra microorganismes no fagocitables, alliberant substancies citotóxiques que tenen als granuls.
- Alliberen diferents substancies missatgeres, com citosines per regular la resposta immunitaria i TGFβ per estimular la reparació dels teixits.
- Frenen les respostes alérgiques exagerades eliminant la histamina.
- Quimiotaxis: sí, en direcció a la histamina. Tenen receptors de IgE.

* Granulocits basofils.
Els seus granuls son alcalins y de coloració blava un cop es realitza la tinció.
- La funció principal es activar la reacció alérgica.
- Tenen receptors de IgE.

Exercicis immunologia: molécules

1. Nombra tres tipus de proteines importants per al funcionament del sistema immunitari i explica les seves funcions.

2. Quina és la estructura de les immunoglobulines.

3. Què és un isotip i un idiotip?

4. Les proteïnes codificades per el MHC1 i MHC2 presenten antigens peptidics en les membranes ce·llulars. En quines cèl·lules trobem MHC1 i quina és la seva funció en la maduració del sistema immunològic? En quines cél·lules es troba MHC2 i quina és la seva funció en el sistema immunològic?

5. Pot una cèl·lula fagocitar un antigen si no ha estat detectat per un anticós?

6. Explica que són les interleuqines, amb un exemple.

7. Tenim una mescla de IgA, IgE, IgG i IgM, per tal de separar les immunoglobulines fem la técnica d'electroforesis, amb la que es creen tres bandes en un paper de filtre. Podries explicar el que ha passat i que trobarem en cada banda? Nota: la primera banda es la que més s'ha desplaçat, la que té molécules més lleugeres.